dimarts, 17 de maig del 2011

viajes marroc

aMiércoles, 1 de juny de 2011Duración total 3h 30m
Trajecte 1. Girona, Costa Brava - Marràqueix, Menara
Sortida: 15:40 dimecres, 1 juny 2011
Girona, Costa Brava (GRO), Espanya
ARRIBADA: 17:10 dimecres, juny 1, 2011
Marrakech Menara (RAK), Marroc
Baix Cost (LCCFR9006)

TORNADA

Dilluns, 15 juny de total 2011Duración 2h 25m
Trajecte 1. Marràqueix, Menara - Girona, Costa Brava
Dilluns 10:25, 15 juny de 2011: Sortida
Marrakech Menara (RAK), Marroc
Dilluns 14:50, 15 d'agost de 2011: ARRIBADA
Girona, Costa Brava (GRO), Espanya


RYAD MOGADOR KASBAH 

ZONE TOURISTIQUE AGDAL, (Marrakech)

  • 20 $
  •  
  •  
Primer dia:
- Arribada  les 17:49 hores i ens istalarem a l'hotel i pasarem la nit al hotel i coneixerem el hotel de  Marràqueix de després anirem a fer una volta per el hotel
  •  




















    1 de juny fins el dia  3  juny de 2011 anirem ha visitar al hotel
    4 de juny fins el dia 6 juny de 2011 anirem al Zoco  i també anirem ha veure els serps
    el dia 7 de juny fins el  dia  juny  el dia 13 anirem d'excursió   al  Sahara
    i el dia 14 de juny anirem a compra
    i el dia 15 de juny tornarem  i  prepararem las maletes 

    divendres, 6 de maig del 2011

    Jacint Verdaguer: “Los dos campanars”, de Canigó (1885 )


    Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies,
    Mercèvol, Serrabona i Sant Miquel,
    i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies
    aqueixes valls de salms i melodies
    la terra d'àngels i de sants lo cel?

    Doncs ¿què n'heu fet , oh valls!, de l'asceteri,
    escola de l'amor de Jesucrist?
    On és, oh soledat!, lo teu salteri?
    On tos rengles de monjos, presbiteri,
    que, com un cos sens ànima, estàs trist?

    D'Ursèol a on és lo Dormitori?
    La celda abacial del gran Garí?
    On és de Romualdo l'oratori,
    los palis i retaules, l'ori evori
    que entretallà ha mil anys cisell diví?

    Los càntics i les llums s'esmortuïren;
    los himnes sants en l'arpa s'adormiren,
    la rosa s'esfullà com lo roser;
    com verderoles que en llur niu moriren
    quan lo bosc les oïa més a pler.

    Dels romàntics altars no en queda rastre,
    del claustre bizantí no en queda res:
    caigueren les imatges d'alabastre
    i s'apagà sa llàntia, com un astre
    que en Canigó no s'encendrà mai més.

    Com dos gegants d'una legió sagrada
    sols encara hi ha drets dos campanars:
    són los monjos darrers de l'encontrada,
    que ans de partir, per última vegada,
    contemplen l'enderroc de sos altars.

    Són dues formidables sentinelles
    que en lo Conflent posà l'eternitat;
    semblen garrics los roures al peu d'elles;
    les masies del pla semblen ovelles
    al peu de llur pastor agegantat.

    Una nit fosca al seu germà parlava
    lo de Cuixà: -Doncs, que has perdut la veu?
    Alguna hora a ton cant me desvetllava
    i ma veu a la teva entrelligava
    cada matí per beneir a Déu.

    -Campanes ja no tinc- li responia
    lo ferreny campanar de Sant Martí-.
    Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
    Per tocar a morts pels monjos les voldria;
    per tocar a morts pels monjos i per mi.

    Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
    Tota una tarda los vegí plorar;
    set vegades per veure'm se giraren;
    jo aguaito fa cent anys per on baixaren;
    tu que vius més avall, no els veus tornar?

    -No! Pel camí de Codalet i Prada
    sols minaires i llauradors:
    diu que torna a son arbre la niuada,
    mes ai!, la que deixà nostra brancada
    no hi cantarà mai més dolces amors.

    Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;
    nosaltres damunt seu anam caient;
    lo segle que ens deu tant ara ens aterra,
    en son oblit nostra grandor enterra
    i ossos i glòries i records se'ns ven.

    -Ai!, ell ventà les cendres venerables
    del comte de Rià, mon fundador;
    convertí mes capelles en estables,
    i desniuats los àngels pels diables
    en eixos cims ploraren de tristor.

    I jo plorava amb ells i encara ploro,
    mes ai!, sens esperança de conhort,
    puix tot se'n va, i no torna lo que enyoro,
    i de pressa, de pressa, jo m'esfloro,
    rusc on l'abell murmuriós s'és mort.

    -Caurem plegats- lo de Cuixà contesta-
    Jo altre cloquer tenia al meu costat;
    rival dels puigs, alçava l'ampla testa,
    i amb sa sonora veu, dolça o feresta,
    estrafeia el clarí o la tempestat.

    Com jo, teia nou-cents anys de ma vida,
    mes, nou Matusalem, també morí;
    com Goliat al rebre la ferida,
    caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
    son insepult cadavre gegantí.

    Abans de gaire ma deforme ossada
    blanquejarà en la vall de Codalet;
    lo front me pesa més i a la vesprada,
    quan visita la lluna l'encontrada,
    tota s'estranya de trobar-m'hi dret.

    Vaig a ajaure'm també: d'eixes altures
    tu baixaràs a reposar amb mi,
    i ai!, qui llaure les nostres sepultures
    on foren Sant Miquel i Sant Martí-.

    Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;
    mes, l'endemà al matí, al sortir lo sol,
    recomençant los càntics que ells acaben,
    los tudons amb l'heurera conversaven,
    amb l'estrella del dia el rossinyol.

    Somrigué la muntanya engallardida
    com si estrenàs son verdejant mantell;
    mostrà's com núvia de joiells guarnida;
    i de ses mil congestes la florida
    blanca esbandí com taronger novell.

    Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra
    mes resta sempre el monument de Déu;
    i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
    al Canigó no el tiraran a terra,
    no esbrancaran l'altívol Pirineu.

    divendres, 29 d’abril del 2011

    Crec que té alguna cosa

    Why would you rather be,
    Anywhere else with me?
    I tell you man,
    It's all right here
    (Whever we are. Wherever we are.)
    Check out the sceneary
    We won the lottery
    I tell you man,
    It's all right here
    And I can't believe
    You'd even think,
    Of being any place
    Any place around here
    The grass may be green
    It really is, I swear
    But you'd be wishing you were here if you were there
    Wherever we go

    Whever we are. Wherever we are.
    Whever we are. Wherever we are.
    It's all right here)

    Speak: Excuse me officer...

    If you're smart you know you wanna
    Be in the midst of all hot energy
    It's all to well done. You,(?)
    Time so good,
    It's moving way to fast
    If we could
    I know we'd make it last
    It's all here for you
    It's all here for you
    It's all here for you

    It's all right here
    (Whever we are. Wherever we are.
    Whever we are. Wherever we are.)
    It's all right here
    (It's all right here)
    It's all right here
    (Whever we are. Wherever we are.)
    C'mon
    (Whever we are.)
    C'mon let's go!
    (Wherever we are.)
    It's all right here

    Any open road
    (Any open road)
    Will take us anywhere
    As long as i'm with you I won't get where
    And we can choose
    The desert or the sea
    `Cuz the good times are in front of you and me! (Me)

    Why would you rather be,
    Anywhere else with me?
    I tell you man,
    It's all right here
    (Whever we are. Wherever we are.)
    Check out the sceneary
    We won the lottery
    I tell you man,
    It's all right here
    And I can't believe
    You're even saying
    Of being any place,
    Any place around here
    Any place around here
    The grass may be green
    It really is, I swear
    But you'll be wishing you were here if you were there (If you were there)
    Wish you were here
    You'd wish you were here

    And if I could
    To make you wanna stay
    Just one more day
    Maybe everything would be O.K.
    C'mon
    C'mon
    C'mon
    IT'S ALL RIGHT HERE!
    (Whever we are. Wherever we are.
    Whever we are. Wherever we are.
    It's all right here)
    It's all right here
    (Whever we are. Wherever we are.
    Whever we are. Wherever we are.
    It's all right here.)



    Et Va agradar o no la nova cançó de Hannah Montana?


    Per què no ser,
    En qualsevol altre lloc amb mi?
    Et dic l'home,
    Tot està aquí
    (Whever som. Allà on estiguem.)
    Fes una ullada a la sceneary
    Hem guanyat la loteria
    Et dic l'home,
    Tot està aquí
    I jo no puc creure
    Et tan sols pensar,
    Si és qualsevol lloc
    Qualsevol lloc per aquí
    L'herba pot ser verd
    El que realment és, ho juro
    Però estaria desitjant que estiguessis aquí si estiguessis allà
    Allà on anem

    Whever som. Allà on estiguem.
    Whever som. Allà on estiguem.
    Està bé aquí)

    Parla: Disculpi oficial ...

    Si ets intel ligent saps que vols
    Estar enmig de tota l'energia calenta
    És tot ben fet. Vostè, (?)
    El temps tan bo,
    S'està movent manera ràpida
    Si poguéssim
    Sé que calia duri
    Tot està aquí per tu
    Tot està aquí per tu
    Tot està aquí per tu

    Tot està aquí
    (Whever som. Allà on estiguem.
    Whever som. Allà on estiguem.)
    Tot està aquí
    (Està bé aquí)
    Tot està aquí
    (Whever som. Allà on estiguem.)
    Anem
    (Whever som.)
    Anem, anem!
    (Allà on estiguem.)
    Tot està aquí

    Qualsevol camí obert
    (Qualsevol camí obert)
    Ens portarà enlloc
    Mentre jo estic amb tu no vaig a arribar a on
    I podem triar
    El desert o el mar
    «Perquè els bons temps estan per davant de tu i de mi! (Me)

    Per què no ser,
    En qualsevol altre lloc amb mi?
    Et dic l'home,
    Tot està aquí
    (Whever som. Allà on estiguem.)
    Fes una ullada a la sceneary
    Hem guanyat la loteria
    Et dic l'home,
    Tot està aquí
    I jo no puc creure
    Vostè està dient, fins i tot
    Si és qualsevol lloc,
    Qualsevol lloc per aquí
    Qualsevol lloc per aquí
    L'herba pot ser verd
    El que realment és, ho juro
    Però estaràs desitjant que estiguessis aquí si estiguessis allà (Si hi era)
    Tant de bo fossis aquí
    T'agradaria que estiguessis aquí

    I si pogués
    Perquè et vols quedar
    Només un dia més
    Potser tot seria ¡molt bé
    Anem
    Anem
    Anem
    ÉS TOT AQUÍ!
    (Whever som. Allà on estiguem.
    Whever som. Allà on estiguem.
    Està bé aquí)
    Tot està aquí
    (Whever som. Allà on estiguem.
    Whever som. Allà on estiguem.
    Tot és aquí.)
    Escolta
    Llegeix fonèticament
    Diccionari

    Hannah Montana?

    dijous, 14 d’abril del 2011

    A UN OLMO SECO

    Al olmo viejo, hendido por el rayo
    y en su mitad podrido,
    con las lluvias de abril y el sol de mayo
    algunas hojas verdes le han salido.

    ¡El olmo centenario en la colina
    que lame el Duero! Un musgo amarillento
    le mancha la corteza blanquecina
    al tronco carcomido y polvoriento.

    No será, cual los álamos cantores
    que guardan el camino y la ribera,
    habitado de pardos ruiseñores.

    Ejército de hormigas en hilera
    va trepando por él, y en sus entrañas
    urden sus telas grises las arañas.

    Antes que te derribe, olmo del Duero,
    con su hacha el leñador, y el carpintero
    te convierta en melena de campana,
    lanza de carro o yugo de carreta;
    antes que rojo en el hogar, mañana,
    ardas en alguna mísera caseta,
    al borde de un camino;
    antes que te descuaje un torbellino
    y tronche el soplo de las sierras blancas;
    antes que el río hasta la mar te empuje
    por valles y barrancas,
    olmo, quiero anotar en mi cartera
    la gracia de tu rama verdecida.
    Mi corazón espera
    también, hacia la luz y hacia la vida,
    otro milagro de la primavera.

    dimarts, 12 d’abril del 2011

    La Marsellesa

    dimarts 12 d’abril de 2011


    La Marsellesa

    Robespierre.  Després de les jornades de l'agost del 1792, augmentà la seva influència i esdevingué un dels dirigents principals de la Comuna de París.



    Una primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.

    <><>

    <><>

    <><>







    <><>

    <><>

    <><>







    <><>

    <><>

    <><>







    <><>

    <><>

    <><>







    <><>

    <><>

    <><>




    Lletra en francès

    Lletra traduïda al català

    Allons enfants de la Patrie,
    Le jour de gloire est arrivé!
    Contre nous de la tyrannie,
    L'étendard sanglant est levé,(bis)
    Entendez-vous dans le campagnes,
    Mugir ces féroces soldats?
    Ils viennent jusque dans nos bras,
    Égorger nos fils, nos compagnes!

    Marxem, fills de la pàtria,
    que ha arribat el dia de la glòria.
    El sagnant estendard de la tirania
    està ja aixecat contra nosaltres (bis)
    No escolteu bramar pels camps
    a aquests feroços soldats?
    Doncs vénen a degollar
    als nostres fills i a les nostres esposes
    Refrain:
    Aux armes, citoyens,
    Formez vos bataillons,
    Marchons, marchons!
    Qu'un sang impur
    Abreuve nos sillons!
    Tornada:
    A les armes, ciutadans!
    Formeu els vostres batallons!
    Marxem, marxem,
    que una sang impura
    xopi els nostres solcs

    Que veut cette horde d'esclaves,
    De traîtres, de rois conjurés?
    Pour qui ces ignobles entraves,
    Ces fers dès longtemps préparés? (bis)
    Français! pour nous, ah! quel outrage!
    Quels transports il doit exciter!
    C'est nous qu'on ose méditer
    De rendre à l'antique esclavage!

    Què pretén aquesta horda d'esclaus,
    de traïdors, de reis conjurats?
    Per qui són aquestes *innobles traves
    i aquestes cadenes temps ha preparades?
    Per a nosaltres, francesos! Oh, quin ultratje! (bis)
    Quin arravatament ens deu excitar!
    És a nosaltres a qui pretenen sumir
    de nou en l'antiga esclavitud!

    Refrain
    Quoi! ces cohortes étrangères!
    Feraient la loi dans nos foyers!
    Quoi! ces phalanges mercenaires
    Terrasseraient nos fils guerriers! (bis)
    Grand Dieu! par des mains enchaînées
    Nos fronts sous le joug se ploieraient!
    De vils despotes deviendraient
    Les maîtres des destinées!

    Tornada
    I què! Sofrirem que aquestes tropes estrangeres
    dictin la llei en les nostres llars,
    i que aquestes falanges mercenàries
    vencin als nostres valents guerrers? (bis)
    Gran Déu! Encadenades les nostres mans,
    hauríem de doblegar els fronts sota el jou!
    Els amos de la nostra destinació
    no serien més que uns vils dèspotes.

    Refrain
    Tremblez, tyrans et vous perfides
    L'opprobre de tous les partis
    Tremblez! vos projets parricides
    Vont enfin recevoir leurs prix! (bis)
    Tout est soldat pour vous combattre
    S'ils tombent, nos jeunes héros
    La France en produit de nouveaux,
    Contre vous tout prêts à se battre

    Tornada
    Tremoleu, tirans, i també vosaltres,
    pèrfids, oprobi de tots els partits!
    Tremoleu! Els vostres projectes parricides
    van per fi a rebre el seu càstig. (bis)
    Tots són soldats per a combatre-us.
    si pereixen els nostres herois.
    França produeix altres nous
    disposats a aniquilar-vos.

    Refrain
    Français, en guerriers magnanimes,
    Portez ou retenez vos coups!
    Épargnez ces tristes victimes,
    A regret s'armant contre nous. (bis)
    Mais le despote sanguinaire,
    Mais les complices de Bouillé
    Tous ces tigres qui, sans pitié,
    Déchirent le sein de leur mère!...

    Tornada
    Francesos, com magnànims guerrers
    sofriu o rebutgeu els cops!
    Perdoneu aquestes pobres víctimes
    que contra la seva voluntat s'armen contra nosaltres. (bis)
    Però aquests dèspotes sanguinaris,
    però aquests còmplices de Bouillé,
    tots aquests tigres que, sense pietat,
    estripen el cor de la seva mare...

    Refrain
    Amour sacré de la Patrie,
    Conduis, soutiens nos bras vengeurs!
    Liberté, Liberté chérie,
    Combats avec tes défenseurs! (bis)
    Sous nos drapeaux, que la victoire
    Accoure à tes mâles accents!
    Que tes ennemis expirants
    Voient ton triomphe et notre gloire!

    Tornada
    Amor sagrat de la pàtria,
    condueix i sustenta els nostres braços venjadors!
    Llibertat, llibertat benvolguda,
    lluita amb els teus defensors (bis)
    Que la victòria acudeixi sota les teves banderes
    en escoltar els teus varonils accents!
    Que els teus enemics moribunds
    vegin el teu triomf i la nostra glòria!

    Refrain
    ("Couplet des enfants")
    Nous entrerons dans la carrière
    Quand nos aînés n'y seront plus,
    Nous y trouverons leur poussière
    Et la trace de leurs vertus (bis)
    Bien moins jaloux de leur survivre
    Que de partager leur cercueil,
    Nous aurons le sublime orgueil
    De les venger ou de les suivre!

    Tornada
    ("Estrofa dels infants")
    Nosaltres entrem en el camí
    quan ja no existeixin els nostres majors;
    Allí trobarem les seves cendres
    i la petjada de les seves virtuts. (bis)
    No estarem tan gelosos de seguir-los
    com de participar de la seva tomba;
    Tindrem el sublim orgull
    de venjar-los o de seguir-los
    Guillotina. Una de les figures històriques guillotinada va ser la reina Maria Antonieta, executada el 16 d'octubre de l'any 1793 davant de tots els ciutadans de París.























    dijous, 31 de març del 2011

    “L'encís que fuig”, d'Espigues en flor (1926)


    Boira que el cim vas fregant volandera,
    flaire qui passes amb l'ala del vent,
    signe de neu que entre molsa i falguera
    dius ta cançó per rocosa pendent,

    rous matinals i poncelles descloses,
    com jo fruesc vostre encís fugitiu!
    Dins el misteri que esfulla les roses
    veig la Bellesa qui passa i somriu.

    Amb quin plaer d'exquisida recança
    jo l'he sentida quan passa pel món,
    que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
    de tan seguit com s'allunya i se fon!

    Tota ma vida tremola agraïda
    quan un moment l'he sentida vibrar.
    Mes ella passa, i què en resta a la vida
    sinó el neguit de sentir-la passar?

    Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
    Oh aquella amor consirosa i plaent,
    de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
    boira del cim o fontana d'argent!

    Maria Antònia Salvà






    divendres, 25 de març del 2011



    -Sóc un rei que només sua
    d'aquella amagada por
    de trepitjar-se la cua.
    El be


    -Quina cosa em passa a mi!
    Em diuen "Be", i és la sola
    paraula que jo els sé dir.

    El mosquit

    -Contra els que volen artistes,
    però els voldrien de franc,
    fet el meu poquet de música
    prenc una gota se sang.

    La rata

    -A un ratolí temerari,
    nebot meu, que és molt tossut,
    dic: -Vols fer-te saberut?
    Doncs rosega un diccionari.

    dimarts, 22 de març del 2011

    LA VACA CEGA



    Topant de cap en una i altra soca,
    avançant d'esma pel camí de l'aigua,
    se'n ve la vaca tota sola. És cega.
    D'un cop de roc llançat amb massa traça,
    el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
    se li ha posat un tel: la vaca és cega.
    Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
    mes no amb el ferm posat d'altres vegades
    ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
    Ses companyes, pels cingles, per les comes,
    el silenci dels prats i en la ribera,
    fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
    l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
    Topa de morro en l'esmolada pica
    i recula afrontada... Però torna,
    i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
    Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
    al cel, enorme, l'embanyada testa
    amb un gran gesto tràgic; parpelleja
    damunt les mortes nines i se'n torna
    orfe de llum sota del sol que crema,
    vacil.lant pels camins inoblidables,
    brandant llànguidament la llarga cua.


    Wordle: Untitled

    EL PI DE FORMENTOR

    Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
    més poderós que el roure, més verd que el taronger,
    conserva de ses fulles l'eterna primavera,
    i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
    com un gegant guerrer.
    No guaita per ses fulles la flor enamorada,
    no va la fontanella ses ombres a besar;
    mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
    i li donà per terra l'esquerpa serralada,
    per font la immensa mar.
    Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
    no canta per ses branques l'ocell que encativam;
    el crit sublim escolta de l'àquila marina,
    o del voltor que puja sent l'ala gegantina
    remoure son fullam.
    Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
    revincla per les roques sa poderosa rel;
    té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
    i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
    de les amors del cel.
    Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
    domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
    per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
    el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
    per glòria i per delit.
    Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
    i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
    llavors ell riu i canta més fort que les onades
    i, vencedor, espola damunt les nuvolades
    sa cabellera real.
    Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
    com a penyora santa duré jo el teu record.
    Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
    i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
    O vida, o noble sort!
    Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
    i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
    Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
    i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
    com l'au dels temporals.

    divendres, 11 de març del 2011

    “Los dos campanars”, de Canigó (1885 )

    Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies,
    Mercèvol, Serrabona i Sant Miquel,
    i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies
    aqueixes valls de salms i melodies
    la terra d'àngels i de sants lo cel?

    Doncs ¿què n'heu fet , oh valls!, de l'asceteri,
    escola de l'amor de Jesucrist?
    On és, oh soledat!, lo teu salteri?
    On tos rengles de monjos, presbiteri,
    que, com un cos sens ànima, estàs trist?

    D'Ursèol a on és lo Dormitori?
    La celda abacial del gran Garí?
    On és de Romualdo l'oratori,
    los palis i retaules, l'ori evori
    que entretallà ha mil anys cisell diví?

    Los càntics i les llums s'esmortuïren;
    los himnes sants en l'arpa s'adormiren,
    la rosa s'esfullà com lo roser;
    com verderoles que en llur niu moriren
    quan lo bosc les oïa més a pler.

    Dels romàntics altars no en queda rastre,
    del claustre bizantí no en queda res:
    caigueren les imatges d'alabastre
    i s'apagà sa llàntia, com un astre
    que en Canigó no s'encendrà mai més.

    Com dos gegants d'una legió sagrada
    sols encara hi ha drets dos campanars:
    són los monjos darrers de l'encontrada,
    que ans de partir, per última vegada,
    contemplen l'enderroc de sos altars.

    Són dues formidables sentinelles
    que en lo Conflent posà l'eternitat;
    semblen garrics los roures al peu d'elles;
    les masies del pla semblen ovelles
    al peu de llur pastor agegantat.

    Una nit fosca al seu germà parlava
    lo de Cuixà: -Doncs, que has perdut la veu?
    Alguna hora a ton cant me desvetllava
    i ma veu a la teva entrelligava
    cada matí per beneir a Déu.

    -Campanes ja no tinc- li responia
    lo ferreny campanar de Sant Martí-.
    Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
    Per tocar a morts pels monjos les voldria;
    per tocar a morts pels monjos i per mi.

    Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
    Tota una tarda los vegí plorar;
    set vegades per veure'm se giraren;
    jo aguaito fa cent anys per on baixaren;
    tu que vius més avall, no els veus tornar?

    -No! Pel camí de Codalet i Prada
    sols minaires i llauradors:
    diu que torna a son arbre la niuada,
    mes ai!, la que deixà nostra brancada
    no hi cantarà mai més dolces amors.

    Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;
    nosaltres damunt seu anam caient;
    lo segle que ens deu tant ara ens aterra,
    en son oblit nostra grandor enterra
    i ossos i glòries i records se'ns ven.

    -Ai!, ell ventà les cendres venerables
    del comte de Rià, mon fundador;
    convertí mes capelles en estables,
    i desniuats los àngels pels diables
    en eixos cims ploraren de tristor.

    I jo plorava amb ells i encara ploro,
    mes ai!, sens esperança de conhort,
    puix tot se'n va, i no torna lo que enyoro,
    i de pressa, de pressa, jo m'esfloro,
    rusc on l'abell murmuriós s'és mort.

    -Caurem plegats- lo de Cuixà contesta-
    Jo altre cloquer tenia al meu costat;
    rival dels puigs, alçava l'ampla testa,
    i amb sa sonora veu, dolça o feresta,
    estrafeia el clarí o la tempestat.

    Com jo, teia nou-cents anys de ma vida,
    mes, nou Matusalem, també morí;
    com Goliat al rebre la ferida,
    caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
    son insepult cadavre gegantí.

    Abans de gaire ma deforme ossada
    blanquejarà en la vall de Codalet;
    lo front me pesa més i a la vesprada,
    quan visita la lluna l'encontrada,
    tota s'estranya de trobar-m'hi dret.

    Vaig a ajaure'm també: d'eixes altures
    tu baixaràs a reposar amb mi,
    i ai!, qui llaure les nostres sepultures
    on foren Sant Miquel i Sant Martí-.

    Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;
    mes, l'endemà al matí, al sortir lo sol,
    recomençant los càntics que ells acaben,
    los tudons amb l'heurera conversaven,
    amb l'estrella del dia el rossinyol.

    Somrigué la muntanya engallardida
    com si estrenàs son verdejant mantell;
    mostrà's com núvia de joiells guarnida;
    i de ses mil congestes la florida
    blanca esbandí com taronger novell.

    Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra
    mes resta sempre el monument de Déu;
    i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
    al Canigó no el tiraran a terra,
    no esbrancaran l'altívol Pirineu.

    dimarts, 8 de març del 2011

    BONAVENTURA CARLES ARIBAU (1798-1862)

        A LA PÀTRIA Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals que allí en la pàtria mia dels núvols e del cel de lluny vos distingia per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu tu, vell Montseny, que, des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del jueu e almig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors com conèixer pogués lo front de mos parents; coneixia també lo so de tos torrents, com la veu de ma mare e de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d'arbre migrat a terres apartades son gust perden los fruits e son perfum les flors. ¿Què val que m'haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella si el cant dels trobadors no sona en mon orella ni desperta en mon pit un generós record? En va a mon dolç país en ales jo em transport e veig del Llobregat la platja serpentina que, fora de cantar en llengua llemosina no em queda més plaer, no tinc altre conhort. Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis que ompliren l'univers de llurs costums e lleis, la llengua d'aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis per estranya regió l'accent natiu, no plora que al pensar en sos llars no es consum ni s'enyora ni cull del mur sagrat les lires dels seus avis. En llemosí sonà lo meu primer vagit quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia e càntics llemosins somiava cada nit. Si, quan me trobe sol, parl' amb mon esperit, en llemosí li parl' que llengua altra no sent, e ma boca llavors, no sap mentir ni ment, puix surten mes raons del centre de mon pit. Ix doncs per expressar l'afecte més sagrat que puga d'home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat cessarà de cantar de mon patró la gròria; e pàssia per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, i a la posteritat.

    divendres, 25 de febrer del 2011




    Superficie:
    210 m2
    Terreno:
    440 m2
    Habitaciones:
    5
    Baños:
    3
    Estado:
    Casi nuevo
    Antigüedad:
    5 a 10 años
    Planta nº:
    2ª planta
    Interiores:
    Aire acondicionado, Armarios, Calefacción, Gres Ceramica, Cocina Office, Amueblado, Electrodomésticos, Horno, Lavadora, Microondas, Nevera, TV
    Exteriores:
    Jardín Privado, Terraza, Patio, Piscina
    Finca:
    Garaje Privado, Trastero

    390.000 €










    Superficie:
    40 m2
    Habitaciones:
    1
    Baños:
    1
    Interiores:
    Aire acondicionado, Parquet
    Finca:
    Ascensor

    Comentarios
    Piso de obra nueva de 40m2, a 2 minutos de Plaça de Sants. Salón-comed

    dimarts, 22 de febrer del 2011

    • 18.450 €
    • Marca: MITSUBISHI
    • Modelo: GRANDIS
    • Versión: 2,0 DiD 136 CV INSTYLE
    • Estado: Ocasión
    • Combustible: Diesel
    • Color Exterior: PLATA
    • F. Matric.: 1/2011
    • Km: 110.000
    ford ka trend
    9.250
    tanca ment centralitzat,apujavidres elècttric , abs i airbags centrals i latrerals



     

    divendres, 11 de febrer del 2011

    pa

    Els meus ingredients:

    400 gr de farina de força + 100 gr de sèmola de blat integral (cultiu bio)
    100 gr de masa mare
    10 gr de llevadura de forner
    275 ml d'aigua (temperatura ambient)
    10 gr de sal
    1 cullerada de sucre i un grapat de llavors d'anis (cultiu bio). Al gust.
    5o ml d'oli d'oliva verge
    Els meus ingredients:


    PAS A PAS

    • Jo poso les dues farines juntes en un bol, amb la sal i ho barrejo tot. Un cop barrejades les farines i la sal, hi poso la massa mare. Tot ben amassat i ho deixo reposar uns 15 minuts. Durant aquest temps barrejo la llevadura de forner amb l'aigua.
    • Passats els 15 minuts, hi poso l'aigua i ho amasso com si fes pa.


    • Hi poso el sucre (optatiu, és perquè quedi més brillant el resultat final) i l'anis amb gra (també optatiu). Un cop ben amassat.




    • Divideixo la peça en tres boles d'uns 280 gr (ho faig a ull) i les deixo reposar 15 minuts.



    • Un cop han reposat, les aixafo. Jo ho faig amb un curró, si voleu i teniu habilitat es pot fer amb les mans. Han de quedar com si fossin plats de 1-2 cm de gruix.



    • Ho poso sobre una fusta enfarinada i tapat amb un drap. Jo ho deixo fermentar 1h 30' - 2h. depenent de la temperatura de la sala. Jo visc a la muntanya i no sempre tinc temperatures altes.





    • Passat aquest temps, amb l'oli i un pinzell "pinto" les cares superiors de la massa, sense passar-se que llavors queda oliós. Escalfo una planxa que tinc rodona i de ferro colat( amb una paella normal també farà el fet). Quan està calenta, hi poso el pa per la cara pintada, i mentres es fa pinto l'altra cara. El temps de cocció oscil·la entre 2 i 4 minuts (per cara)...depenent del foc i del recipient amb que el feu...



    • Ho treieu i deixeu que es refredi. Bon profit!





    Nota: la massa mare la procuro activar el dia abans. Però si no ho he fet, i en tinc suficient a la nevera, la trec una hora abans perquè agafi temperaura ambient.

    traductor